FIN DEL MUNDO (XXIII) by Teresa Roig

Buenos días, Queridos Soñadores.

Hoy entramos en la recta final. Descubriremos a una autora de trazo limpio que nos hará recapacitar.
Mañana descubriremos el princípio del relato de Víktor, ganador del concurso "yo sobreviví al fin del mundo"; seguiremos con el prologo del gran Jordi Sierra y... vamos a ir por partes y comencemos por el principio.
Hoy es el día de Teresa.
Por tanto, aquí la tenéis.



Teresa Roig

¿Quién es?
Desde joven colabora en publicaciones y edita cuentos por los que ha obtenido diversos premios. Después de trabajar en el sector audiovisual, debutó como autora con L’herència de Horst en 2007 y en 2010 ganó el Premi Roc Boronat con El primer dia de les nostres vides. En 2011 publicó su cuarta novela El blog de Lola Pons. Actualmente combinar la escritura con la maternidad.

Así comienza su relato:
<< Nadie se dio cuenta hasta que ya fue demasiado tarde.
Se habló mucho, durante años, del cambio climático, del agujero en la capa de ozono, de los terremotos, de las lluvias torrenciales, de los tsunamis, de los huracanes...
Se habló mucho.
Pero nadie se dio cuenta del viento.
Ni de aquella suave y cálida brisa en verano, ni de las ráfagas que en otoño desnudaban a los árboles, ni de ese aliento gélido en invierno.
Hasta que ya fue demasiado tarde.>>

Y ahora en catalán:

Teresa Roig

Qui és?
Des de jove col · labora en publicacions i edita contes pels quals ha obtingut diversos premis. Després de treballar en el sector audiovisual, va debutar com a autora amb L'herència d’Horst el 2007 i el 2010 va guanyar el Premi Roc Boronat amb El primer dia de les nostres vides. El 2011 va publicar la seva quarta novel · la El bloc de la Lola Pons. Actualment combinar l'escriptura amb la maternitat.

Així comença el seu relat:
<< Ningú va adonar-se'n fins que ja era massa tard.
            Durant anys, s'havia parlat molt del canvi climàtic, del forat a la capa d’ozó, dels terratrèmols, de les pluges torrencials, dels tsunamis, dels huracans...
Se n'havia parlat molt.
Però ningú va adonar-se’n del vent.
Ni d’aquella suau i càlida brisa a l’estiu, ni de les ràfegues que a la tardor despullaven els arbres, tan sols del gèlid alè a l’hivern.
Ningú va adonar-se'n fins que ja va ser massa tard.>>

Comentarios

  1. Me ha gustado mucho, es muy interesante...Ese viento, ummm, me tiene atrapada!!

    Un abrazo Joan!!

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Tus comentarios son muy importantes para mi.
Gracias por participar
;)

Entradas populares de este blog

Reseña - Noel et busca - Àngel Burgas

No em ratllis - Flavia Company

Ressenya [Català] - Ullals - Salvador Macip i Sebastià Roig